EN MEMÒRIA ens convida a una lectura semiòtica dels monuments a les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista a Catalunya. Són aquests uns monuments que recuperen una memòria prohibida durant la dictadura. La seva creació i gestió es vincula a l’evolució sociopolítica i legislació dels governs espanyol i català, així com a les reivindicacions de col·lectius memorialistes.
D’aquesta forma, la conciliació fictícia associada a la Llei d’Amnistia de l’any 1977 i el conseqüent “pacto del olvido” propicien la projectació dels primers monuments memorials. Una projectació que de forma paral·lela a la retirada i/o resignificació dels monuments franquistes, es va consolidant en els anys posteriors.
La Llei Memòria Històrica i Memorial Democràtic 2007 -amb una política de reparació de les víctimes- i la Llei de Memòria Democràtica i Llei Integral de Memòria Democràtica 2022 -amb una implementació efectiva de la reparació- marquen així unes directrius més específiques en relació al homenatge a les víctimes de la repressió franquista, adaptant-se així a les reivindicacions dels col·lectius memorialistes.
En l’actualitat la Direcció General de Memòria Democràtica, els programes municipals de memòria i els col·lectius memorialistes canalitzen la creació i gestió dels monuments commemoratius. En alguns casos el pla de foses i la recuperació dels vestigis de la guerra civil generen la creació de nous monuments.
Els monuments es materialitzen en plaques, monòlits, escultures, conjunts escultòrics i arquitectònics i intervencions en l’espai. Estan ubicats en cementiris i fossars, escenaris històrics i centres urbans.
Mentre alguns monuments i espais memorials homenatgen a totes les víctimes, altres estan destinats exclusivament a la memòria republicana. L’objecte o subjecte d’homenatge pot ser divers: individus, col·lectius, institucions… i entre ells destaquen els monuments dedicats al president Lluís Companys. Alguns monuments evidencien el caràcter internacional del conflicte i en especial els vinculats a les Brigades Internacionals, als deportats de Mauthausen i al projecte Sportelsteine.
Llenguatge plàstic i discurs verbal es combinen per transmetre amb diferent grau d’efectivitat el missatge memorial en els monuments. L'especificitat de la placa memorial i el monòlit contrasta amb la diversitat de llenguatges dels conjunts escultòrics, alguns dels quals fan servir codis abstractes de difícil interpretació. Llenguatge i materials utilitzats són així diversos i més variats que en els monuments franquistes.
La celebració d'efemèrides vertebra l´ús commemoratiu de bona part dels monuments. En els darrers anys les circumstàncies sociopolítiques actuals de Catalunya mediatitzen la commemoració de la memòria republicana en clau catalana.
La documentació de EN MEMÒRIA s'inscriu en el projecte de tesi doctoral que Manel Clemente, amb la tutoria de Xavier Roigé, està portant a terme en l'actualitat a la Universitat de Barcelona: "En memòria de... Patrimoni monumental commemoratiu de la Guerra Civil a Catalunya". Aquest projecte de tesi contempla també l'estudi dels monuments dedicats a la memòria franquista. En paral·lel Manel Clemente està fent un treball d'investigació sobre les polítiques de memòria a l'Europa contemporània.
Més informació
contact: manelclemente@manelclemente.com